Reflexions, en paraules del mateix artista, és un projecte experimental al voltant de la llum: des que neix a través d’un focus i es reflexa sobre suports vaporosos, teles de gasa, superfícies metàl·liques en moviment, creant atmosferes dinàmiques, formes efímeres i orgàniques de llum, en constant transformació, desplaçant-se per l’espai fosc. És una obra intangible, mutant, fluctuant, que canvia constantment, que es mou constantment, descrivint una poesia visual que inevitablement et porta a reflexionar sobre la immaterialitat de l’obra, sobre el fet artístic en sí: ens trobem davant d’una instal·lació, on cada element per separat no té sentit, si no està animat en una completa harmonia de llum, moviment i reflexos.
És aquí, on ens apropiem de l’obra d’Antoni Arola per a portar-la al nostre territori i dotar-la d’un nou sentit a partir de les vivències i experiències dels nostres estudiants de 2n de batxillerat. El repte és gran, perquè pretenem reinterpretar plàsticament, en dues dimensions, allò que Arola projecta de manera espacial, immaterial i intangible. Però precisament perquè el concepte últim és el de reflexions, el podem “atrapar” i arrossegar cap a un projecte d’arts plàstiques.
Si analitzem l’obra de referència, Reflexions Blanc, hi veiem alguns ingredients clau, que poden ajudar a l’alumnat a estructurar un discurs propi en relació a la seva pròpia inèrcia vital: sobre suports foscos, es poden treballar formes atzaroses, orgàniques, espontànies, amb tècniques com les de pintar amb fils i cordills, utilitzant pintures o tintes blanques. Arola treballa al voltant de la llum, que sempre neix de focus, que els estudiants poden reinterpretar a partir de la seva experiència passada, dels seus orígens: d’on vinc? Què m’ha portat al moment vital actual? Es proposa així reservar un espai d’aquest suport per a reflexionar plàsticament, sobre aquest aspecte.
A continuació esdevé la llum, la consciència, el pensament, el reflex, en moviment constant, en transformació constant. És l’oportunitat per experimentar plàsticament amb l’atzar, amb tècniques més experimentals, i portar-les al territori de la reflexió sobre el moment actual que l’estudiant està vivint: què modula la seva experiència? Les pors? Les ansietats? Els somnis? La família? Les amistats? Ens trobem en un moment de canvi constant, on les obres d’Antoni Arola hi encaixen perfectament si parlem en metàfores visuals. Ens trobem immersos en un món canviant, mutant, igual que els reflexos, obligats a adaptar-se al medi, al que ens va passant... i no podem aturar aquesta inèrcia, però si dirigir-la cap a on volem o esperem anar.
I és aquí, en aquesta última idea, on l’estudiant pot treballar en un espai del suport, aquest concepte de destí, cap a on es projecta, cap a aquests somnis, aquestes esperances, però potser també cap a pors o incerteses.... Cap element té sentit per separat, si no està animat en una completa harmonia entre els orígens (d’on vinc?), el present (on sóc?) i el futur (cap on em dirigeixo?). Som efímers, i en moviment continu, som llum en inèrcia.
Els objectius d’aquest projecte són diversos: conèixer l’obra d’un artista proper i contemporani, com és l’Antoni Arola i la seva exposició al MAMT. Despertar la curiositat de l’alumnat per l’art contemporani en la seva essència més purista: allò efímer, canviant, fluctuant, espacial, immaterial és explica molt bé com treballar el fet artístic des de la contemporaneïtat. Però també conèixer la tasca pedagògica i de difusió que duen a terme els museus en l’actualitat, com és el Museu d’Art Modern de Tarragona, de la mà del seu Equip Pedagògic. No ens podem oblidar tampoc de l’oportunitat que aquests tipus de projectes brinden als nostres estudiants d’arts plàstiques a l’hora de posicionar-se com a artistes en la cerca d’un llenguatge propi, i d’idees pròpies al voltant de certs conceptes vitals. Són propostes que van més enllà de les aules i que amb la col·laboració del museu transcendeixen el que es fa a classe.
Inèrcies és un projecte que es durà a terme a l’Institut Jaume I de Salou durant els mesos de novembre i desembre i que culminarà amb un intercanvi virtual al gener amb l’Equip Pedagògic del MAMT (degut a la covid, hem hagut de renunciar a treballar el projecte en les instal·lacions del museu). La intenció és crear una exposició virtual de les obres dels alumnes que es podrà visitar des de les xarxes socials de l’Institut Jaume I de Salou.
Montserrat Martínez
Professora del Batxillerat d’Arts Plàstiques
Institut Jaume I
Salou, novembre 2021- gener 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada